Tot i que m’han agradat molt des de sempre el cinema, els llibres i els còmics, vaig passar molt més temps en la meva infantesa jugant que amb un llapis a les mans, dibuixant o escrivint.

Vaig créixer en un barri obrer de Vitòria, la ciutat on vaig néixer. El lloc encara és als afores de la ciutat, prop de les muntanyes de Vitòria, i els plans de jocs i aventures es multiplicaven, i jo procurava participar-hi com un més. En la meva família no hi havia tradició artística i va ser en el que avui és l'educació secundària quan vaig començar a tenir contacte amb l'art i la literatura. A les classes d'història de l'art vaig conèixer les obres dels pintors, l'escultura i l'arquitectura i crec que llavors se'm va encendre alguna cosa a dins. Sobretot un dia en veure els quadres de Frans Halls.

També en aquella època vaig tenir accés a una major quantitat de llibres i vaig conèixer amics a qui els agradava llegir i dibuixar. La combinació de text i imatges com a mitjà d’expressió des de sempre m’ha semblat molt atractiva i el còmic tenia aquestes característiques i era un mitjà molt accessible.

Tanmateix, no era un dibuixant amb gaire traça. Copiant els dibuixos que feia algun company i altres que trobava en llibres vaig començar a adquirir una certa habilitat i vaig començar a dibuixar un cop i un altre a tot arreu mentre anava traient els cursos i jugava a l’equip de futbol de la meva escola.

Vaig conèixer altres dibuixants que es reunien al voltant d’una botiga de còmics de Vitòria i, juntament amb ells, vaig començar a col·laborar en algunes publicacions. Al cap de poc temps, alguns vam crear el nostre propi fanzine i em presentava a alguns concursos de còmics.

En aquells moment,s estava estudiant Belles Arts (Leioa-Universitat del País Basc-especialitat tècniques gràfiques), havia deixat l’equip de futbol i publicava les meves historietes amb una certa periodicitat en diverses publicacions, algunes d’elles semiprofessionals. Influït pel que veia en publicacions franceses, vaig conèixer el món dels llibres il·lustrats. Em vaig adonar que pràcticament els únics llibres il·lustrats que es publicaven en castellà o basc eren els destinats al públic infantil i juvenil. Llavors vaig descobrir d’una manera més conscient l’univers de la literatura il·lustrada i de la literatura infantil.

Un dia vaig aconseguir parlar amb un editor d’una editorial del País Basc. Em van donar un parell de textos i vaig fer diverses il·lustracions de prova. Els van agradar i em van donar una mica de feina com a il·lustrador de llibres de text.

Una mica més tard vaig conèixer un escriptor que havia anat a viure al meu barri i ens vam fer amics. Un dia em va proposar il·lustrar un text que ell tenia escrit. L’amic era Bernardo Atxaga, i el llibre, Xolak badu lehoien berri (Shola i els lleons). El llibre va agradar i les meves il·lustracions també. Així, al cap d’uns mesos em van proposar des d’una editorial que il·lustrés un altre llibre. Després van arribar noves propostes.

Acabats els estudis a la universitat, dedicava el temps a il·lustrar i continuava escrivint i dibuixant còmics. Tanmateix les lectures (les coses havien canviat: ara la major part del que llegia eren novel·les) i el contacte més directe amb la literatura van influir en les meves necessitats expressives. Necessitava desenvolupar cada vegada més els textos per explicar històries.

He iniciat un nou camí com a autor de literatura i he publicat nombrosos títols. Compagino aquesta faceta amb la meva tasca d’il·lustrador i, de moment, he abandonat la faceta d’autor de còmics. Avui dia, després d’haver viscut també a Bilbao i haver passat temporades a Barcelona, visc a Vitòria. Tot i que de vegades me’n vaig a fer món.