MIKEL VALVERDE

Nascut a Vitòria-Gasteiz el 1966, Mikel Valverde va estudiar Belles Arts a Leiona (Biscaia). Ha viscut gairebé sempre a Adurza, un barri de Vitòria-Gasteiz, però ara viu entre Adurza i Bilbao.

Encara que va començar com a dibuixant de còmics, actualment és un il·lustrador prolífic que ha realitzat també il·lustracions per a nombroses publicacions.

Ha aconseguit fer-se una interessant carrera com a il·lustrador infantil i juvenil. Ha col·laborat també per a diaris importants, com El País i El Diario Vasco, i ha participat en exposicions col·lectives i individuals per donar a conèixer la seva obra. Alhora, ha dissenyat i il·lustrat agendes, guies, portades de discos, fullets i cartells.

Valverde dibuixa i acoloreix amb un traç solt i vivaç les històries que maneja, desfent tòpics genèrics, de manera que els personatges deixen de ser grans herois i es fonen en la vida quotidiana.

Què ens explica Mikel Valverde d’ell mateix?

Amb 14 anys, quan estudiava a l’institut, vaig presentar un còmic i vaig guanyar un premi. La presidenta de l’associació de pares em va trucar a casa, i em va dir que em donaven el doble perquè continués estudiant. Em va dir que els havia agradat molt el dibuix però encara més la història, i em va recomanar que continués fent coses. El fet que et valorin és molt important, i aquest premi em va animar a continuar.

Més tard, amb 16 anys, vaig connectar amb gent que feia còmics, en una època en què el còmic era "underground". Aquí no hi ha hagut mai una tradició de còmic com a França, Bèlgica o els Estats Units. Així vaig conèixer gent, amb la qual després vam començar a fer TMEO.

He estudiat Belles Arts, tot i que en el terreny del còmic em considero autodidacte. Durant la carrera vaig aprendre alguna cosa, perquè la veritat és que cada dia s’aprèn alguna cosa, però no m’identifico amb l’època en què vaig estudiar Belles Arts. En la literatura infantil m’hi sento de gust. Perquè, tornant als meus inicis, com que feia humor blanc, deien que els meus còmics no tenien gaire repercussió en el mercat. Així, vaig començar a il·lustrar llibres de text.

És el toc d’humor el que m’atreu dels llibres per a nens i joves. Un humor que a mi m’agrada. Una de les característiques del meu dibuix és l’expressivitat, l’exageració, les cares, el moviment..., i en aquest terreny hi estic de gust. Humor no és igual que humorisme, i a mi m’agrada l’humor, no m’identifico amb la rialla fàcil.

No em considero un artista en el sentit actual, sinó un creatiu. Crec que sóc un artesà, un professional. Hi ha dies en què sóc més creatiu, i d’altres en què sóc més com un fuster. És la meva professió i m’agrada molt.